En la criança i l’educació dels infants és habitual trobar moments d’intensitat emocional: rabietes, frustració, cansament o dificultats per acceptar normes. Davant d’estes situacions, moltes famílies es pregunten què està passant realment i com poden acompanyar els seus fills i filles.

Des de l’educació emocional entenem que aquestes conductes no són un problema, sinó una forma d’expressió. Els infants encara estan aprenent a comprendre i regular les seues emocions, i necessiten adults que els ajuden a posar paraules, límits i seguretat.

Rabietes: una forma de comunicació.

Les rabietes formen part del desenvolupament infantil. Quan un infant té una rabieta, moltes vegades està expressant emocions que encara no sap gestionar: frustració, cansament, necessitat d’atenció o sobreestimulació.

Els primers moments són clau. En lloc de reaccionar amb pressa o intentar parar la rabieta immediatament, pot ajudar:

-Mantindre la calma

-Acompanyar des de la presència

-Posar paraules al que està passant

-Oferir seguretat

Moltes vegades, el que sembla una rabieta és simplement cansament o saturació emocional.

Límits: una forma de cuidar.

Posar normes no significa ser autoritari. Els límits sans ofereixen estructura, seguretat i orientació als infants.

Quan els límits són clars i coherents, els infants entenen millor el seu entorn i se senten més segurs.

Un límit saludable:

-És clar.

-És coherent.

-Es manté amb calma.

-No necessita crits ni càstigs.

Per això diem que posar límits no és ser dura o dur, és cuidar.

La importància de la coherència.

La coherència és una de les claus de l’educació emocional. Quan els adults reaccionem de manera estable i previsible, els infants poden comprendre millor què s’espera d’ells.

La incoherència genera confusió: si una norma canvia constantment o depén de l’estat d’ànim de l’adult, l’infant no sap com actuar.

En canvi, la coherència construeix confiança i seguretat emocional.

El valor del joc en el desenvolupament infantil.

A vegades pensem que educar significa intervenir constantment. Però moltes vegades, acompanyar també és observar.

Quan deixem espai perquè l’infant jugue, explore i experimente, li estem permetent:

-Desenvolupar autonomia.

-Expressar emocions.

-Millorar les relacions amb altres infants.

-Descobrir les seues capacitats.

El joc és una eina fonamental en el desenvolupament emocional i social dels infants.

Un espai segur per a créixer.

Els infants necessiten espais on sentir-se segurs per expressar-se, equivocar-se i provar. Espais on el joc, el moviment i la relació amb els altres formen part de l’aprenentatge.

Acompanyar des de la calma, posar límits amb respecte i comprendre les emocions dels infants són passos essencials per construir un entorn segur per al seu creixement.

Quan els adults escoltem, observem i respectem el ritme dels infants, estem ajudant-los a desenvolupar seguretat emocional, autoestima i confiança.